Dimecres 6 de juliol de 2011, mentre passejava per l’exposició Noches Eléctricas al Centro de Arte y Creación Industrial de Gijón acompanyat del meu amic i mestre Anton Aubanell, vam quedar captivats pel vídeo Der Lauf der Dinge (que es podria traduir per La manera en que les coses passen). Es va enregistrar el 1987 i l’he trobat a internet.

Probablement Der Lauf der Dinge no és altra cosa que una reinterpretació de les màquines de Rube Goldberg, protagonistes de les tires còmiques del dibuixant d’idèntic nom en que es resolia una tasca molt senzilla d’una manera molt complexa, en general com una reacció en cadena. A la imatge el Professor Butts i el tovalló automàtic.

Aquestes màquines de Rube Goldberg es van fer conegudes arreu del món, aquí a Espanya de la mà del professor Franz de Copenhague i els seus Inventos del TBO.

Sigui com sigui, aquesta idea tan simpàticament simple, la perfecta concatenació d’esdeveniments premeditats ens va semblar a tots dos un escenari terriblement didàctic. Des d’un punt de vista exclusivament matemàtic (cosa realment difícil en aquest cas) resulta engrescador per parlar de moviments al pla i a l’espai: girs, simetries, translacions, … però l’exercici demana parlar de materials, de propietats físiques i químiques, de ritme, de creativitat, de …

Com li he sentit dir a l’Anton, sempre que ens submergim en el riu de les competències el corrent ens arrossega cap al territori de la transversalitat. Adolf Cortel deia que de vegades, quan més muscles mou un alumne per fer un aprenentatge, més fàcilment i millor el fa, i em fa l’efecte que devia referir-se a aprenentatges com el que es poden provocar amb activitats d’aquesta mena.

Dissenya, construeix, documenta i enregistra la teva pròpia màquina de Rube Goldberg.

Si tornés a ser nen m’agradaria que els meus professors em proposessin aquesta activitat. Com a professor, em donaré per satisfet de poder explorar en algun moment quants músculs mouen els meus alumnes mitjançant les seves màquines de Rube Goldberg. De moment, desitjo que aquest article animi algú a experimentar-ho (i fer el favor de tornar i explicar-ho).

A Gijón, en veure Der Lauf der Dinge la memòria em va dur a aquest magnífic anunci.

Com em va dir la meva bona companya Begonya Folch després d’ensenyar-li el vídeo, qui no vol conduir un cotxe Honda després de veure aquest anunci? I jo afegiria, qui no vol seguir aprenent matemàtiques després de construir la seva pròpia màquina de Rube Goldberg?

Fonts: Wikipedia, Vimeo i YouTube.