Torno a les aules. Després de dos anys com a tècnic docent als serveis centrals del Departament d’Ensenyament, i un any (aquest) formant part del magnífic equip del CREAMAT, el proper curs torno a l’arena.

Ha estat una decisió molt meditada, m’ha costat quasi tres anys fer un pas endavant, el mateix temps que fa que vaig marxar de l’Institut Can Mas de Ripollet. No tinc la sensació d’acabar una etapa, sinó més aviat la de tancar un parèntesi, i és que el desig de tornar a les aules no m’ha abandonat mai, cosa que dic amb cert orgull.

En aquests tres intensos anys he conegut a persones fantàstiques, i a grans professionals, he format part de bons equips de treball i he tingut el privilegi de participar activament en projectes que mai hagués imaginat. He tingut la sort de col·laborar en iniciatives que tenien sempre la mirada posada en l’aula, en contribuir a millorar les condicions en què l’aula es relaciona amb el món (eduCAT1x1), en donar suport a un dels motors de l’educació: els professors (CESIRE), en crear espais i condicions per poder compartir mirades entre docents (ARC), en incentivar nous formats tot mirant de promoure una visió més aplicada i funcional de les matemàtiques (vídeoMAT i Matemàtiques en acció).

Òbviament, no tot han estat flors i violes, també he viscut situacions i comportaments que farien vomitar a una vaca*, i he constatat la frase d’en Winston Churchill “si vols que una cosa no es faci crea una comissió per què se n’ocupi”. Tan mateix, sent honestos, crec que el record que em quedarà de tot plegat serà ben dolç.

Em considero molt afortunat, he tingut l’oportunitat de veure i viure l’escola des de fora de l’escola. He comprovat que dins i fora de les aules hi ha magnífics professionals lluitant molt³ més enllà de les seves “atribucions laborals” per millorar la qualitat de l’educació. De la mà d’aquesta gent i de tots aquests projectes he vist paisatges que m’acompanyaran tota la vida, i que no tinc cap dubte de que em serviran a partir de setembre.

Gràcies a totes les persones que han format part d’aquests últims tres anys.

*Exagero.

Crèdits de la imatge: Laura Ledesma