La comunitat, el treball en equip, el contrast d’opinions, la crítica constructiva és especialment important pels professors (de matemàtiques). Fa pocs dies vaig publicar en aquest bloc un article per compartir una proposta pel primer dia del curs. No ho vaig fer de manera altruista, més aviat al contrari, esperava que el feedback d’altres companys i companyes m’ajudés a millorar la proposta.
Puc dir amb certa alegria que així ha estat. En pocs dies he rebut comentaris i correus de col·legues (coneguts i desconeguts) que m’han aportat noves i riques mirades, que m’han ajudat a fer-me noves preguntes, i a repensar i finalment modificar parts de l’activitat.
El feedback m’ha permès créixer professionalment.
No exagero.
Una de les persones que m’ha contactat ho ha fet per correu, comentant llargament la proposta. Aquesta ha estat part de la meva resposta:
Hola XYZ,
Abans de res, moltes gràcies per aquest extens correu. No feia falta, però un cop fet, agraeixo la molèstia que t’has pres, em resulten molt útils les teves suggerències. Crec que el feedback positiu és especialment potent entre docents, i potser més escàs del que caldria esperar. En Ken Blanchart, que no tinc la més remota idea de qui és, diu que el feedback és l’esmorzar dels campions. No és meravellosament certa aquesta frase?
Et vull confessar que m’hagués agradat molt que aquest correu el posessis al meu bloc en forma de comentari. És lícit que prefereixis aquest canal més íntim i personal, tot i que potser no és així, potser et dóna absolutament igual (si és així, digues-m’ho si us plau, perquè m’agradaria referenciar parts de la nostra conversa)… Sigui com sigui, fas reflexions bones i constructives de les quals altres companys/es també se’n poden beneficiar. Crec que tenen un valor incalculable. Saps la diferència entre el sexe i la pornografia (educativa)?
El que realment m’agradaria és que professors/es que intueixo que són molt bons (com tu) trobessin la motivació i el temps per compartir els seu èxits i els seus fracassos a la xarxa, en un bloc per exemple. En vam parlar a les darreres JAEM, recordes? Tan de bo de mica en mica és pogués anar creant una petita (o gran) “comunitat d’aprenentatge virtual” de professors de matemàtiques. Imagino professors/es prenent-se el seu bloc seriosament, reflexionant sobre la seva pròpia metodologia, la seva didàctica, amb rigor però sense formalismes. La didàctica és el que passa a les nostres aules, cada dia, no el que es diu als llibres, a les facultats o a les xerrades TED. Tenim moltes coses a compartir que el mitjà facilita i potencia (autogestió, adaptació, sense terminis, relació u a molts). T’imagines companys i companyes que t’agraden compartint en primera persona què fan i com ho fan? Explicant el procés enlloc del producte, mostrant què els ha funcionat, què els ha fallat, què els neguiteja, com es planifiquen, quines són les seves sensacions, i tot plegat des de les creences de cadascú, amb els seus estils, amb les seves sensibilitats docents, i fins allà on cadascú vulgui.
No ho podria dir més clar que en Dan Meyer:
“Quan era un professor novell, treballava en un departament amb professors més grans que jo, bons professors, però amb diferents preocupacions i diferents preguntes, per això vaig començar a fer les meves preguntes a Internet, creant una comunitat al meu voltant que m’ha edificat, m’ha animat, m’ha criticat i m’ha donat allò que necessito per créixer com a educador.”
Text complet: https://www.sergidelmoral.net/old/?p=2016
Òbviament, no m’invento res. Parlo de companys i companyes que estan escampats pel món i que s’han convertit en referències obligades. El mateix Dan Meyer, la Kate Nowak, la Sarah Aldous, en Christopher Danielson o en Sam Shah són alguns exemples. Si tens temps i ganes de mirar els seus blocs entendràs millor de què parlo. No cal anar tan lluny per trobar magnífics companys amb els que aprendre plegats.
Dicho lo cual… responc el teu correu entre línies.
Moltes gràcies i fins aviat,
Sergi
Crèdits de la imatge: European Space Agency via planometry.tumblr.com
11 comentaris
Bon dia Sergi,
Navegant una estona per internet degut al mau estat intranquil d’ànim m’he topat amb tu… serà perquè havia de ser?
Resulta que aquest any l’escola ha introduït una variació a les classes de mates, els dos grups de cada curs d’ESO s’han dividit en una classe de 30 on la majoria poden tirar endavant i uns 20, que són els que tinc jo, que tenen un altre ritme d’aprenentatge, per dir-ho de manera positiva…..
El cert és que porto ja uns dies i estic un pèl desesperada, sobretot amb els de 1r. Les classes més “normals” no em funcionen, i els veig superdispersos, m’estic plantejant canvis, com oblidar la pissarra i treballar en petits grupets amb nivells similars… però estic molt preocupada.
Tens alguna idea o proposta que em pugués ajudar?
Moltíssimes gràcies
Hola Bea,
Espero que el meu bloc no hagi contribuït a “intranquil·litzar-te”, :(.
L’escenari que planteges és tan apassionant com complex. No sóc qui per dir-te com solucionar-ho, primer de tot perquè no tinc una resposta. Tot i així, intentaré donar-te la meva modesta opinió.
No sé si interpreto bé què vols dir amb “classes normals”, entendré que et refereixes a classes més o menys magistrals, explicacions teòriques a la pissarra combinades amb exercicis pràctics. Si no és així, potser no cal que segueixis llegint… 🙁
El teu comentari m’ha fet pensar que sovint el professorat de matemàtiques ens trobem “aclaparats” pel pes del llibre de text (no del currículum), ens auto-pressionem per fer aquells continguts “que s’han de fer”. Doncs bé, et suggereixo que oblidis el “que s’ha de fer”, perquè si “el que s’ha de fer” els teus alumnes no ho poden fer, aleshores no es pot fer. En Guardiola deia “no demano als meus jugadors res que sé que no em poden donar”. Deslliura’t d’aquesta pressió i centrat en ells, en el que tu creus que necessiten.
No crec que hagis d’oblidar la pissarra, ni les classes magistrals, si això ho saps fer, aquest és el teu punt de partida. Ningú ens podrà Les classes magistrals no són dolentes, i la pissarra és un gran recurs, un dels millors. Potser podries intentar combinar diferents tipus de propostes, tan pel que fa als recursos utilitzats com a la dinàmica de classe.
Et suggereixo un espai on trobar propostes “reals”, de companys i companyes que, a banda de la magnífica feina que fan a les seves aules, treuen temps per compartir les seves idees. Es tracta de l’ARC, un projecte en el que he col·laborat estretament, hi pots trobar prop de 700 propostes vinculades directament al currículum de matemàtiques (apliense.xtec.cat/arc).
Sergi