He rebut aquest correu d’una editorial:

Amic professor/a:

No podem entendre perquè les matemàtiques ha de ser l’assignatura que a la majoria dels alumnes menys els agrada.

Perquè no fer QUADERNS DE MATEMÀTIQUES divertits, que a més d’ensenyar els motivin i diverteixin? D’aquesta forma, l’aprenentatge serà tan fàcil.

Aquests QUADERNS DE MATEMÀTIQUES ja existeixen. Tots els nostres quaderns, a més de potenciar el raonament lògic i el càlcul mental, diverteixen a l’alumnat fins al punt que quan acaben un, estan desitjant començar amb un altre.

Això últim no ho diem nosaltres, ho diuen els vostres companys/as en els col·legis que els estan utilitzant.

…

A banda de la motivació comercial que pugui haver darrera d’aquests arguments i de que el correu sencer em sembla un despropòsit, crec que la temptació de presentar les matemàtiques com a “divertides” és forta, sedueix, i segurament aquesta tendència es fonamenta en motius poderosos.

Aquest editorial no és l’única, el món de l’educació matemàtica està farcida d’exemples on es conjuga el binomi matemàtiques i diversió. I és què… qui no ha sentit aquesta temptació? O encara diria més, qui no ha pecat didàcticament?

Tot i així, em sembla però que és un camí condemnat al fracàs, una font de frustració pels professors/es i, es clar, també pels alumnes. Les matemàtiques poden ser divertides, però no tenen perquè, de fet, habitualment no ho són, i no hi ha res de dolent en que així sigui. Intentar vendre les matemàtiques com a divertides no és una bona estratègia.

Mai he vist ningú rient mentre resol una equació. Ningú somriu mentre calcula les arrels d’un polinomi de grau dos, ni de qualsevol altre grau. Sí que es pot gaudir amb el repte personal que suposa afrontar la resolució d’un problema, o meravellar-se de com “les matemàtiques ens ajuden a analitzar, descriure i comprendre el món que ens envolta” (Anton Aubanell dixit). I dit sigui de pas, aquest gaudi és apte per a totes les edats i per a tot tipus de públic.

Les matemàtiques, o més ben dit, l’aprenentatge de les matemàtiques ha d’aconseguir disposar d’escenaris atractius on presentar reptes interessants, creatius, rics i complexes, adaptats tant com sigui possible als interessos de l’alumnat, i utilitzant amb seny la tecnologia de què disposem avui dia. Aquests reptes sí que em preocupen, no en canvi que la matemàtica sigui, simplement, divertida.