Quan vaig fer servir els ordinadors a l’aula per primera vegada vaig tenir la sensació de que aquest canvi no tenia volta enrere. Em vaig adonar de que mai més podria fer classe sense ordinadors, o si més no, mai de la mateixa manera que amb ells. Hores d’ara, òbviament, encara n’estic convençut.

Aquest curs he tornat a experimentar aquesta sensació de no retorn, però en aquesta ocasió després d’acabar el primer projecte al meu centre. Dues setmanes frenètiques sense horaris condicionats per matèries i amb un objectiu compartit pels 81 alumnes de 1r d’ESO: produir una exposició relacionada amb el patrimoni del poble, Castellbisbal.

L’ús de la tecnologia amb criteri (didàctic) en tots els àmbits de l’educació (aprenentatge, ensenyament, gestió d’aula i de centre, avaluació, comunicació…) i l’aprenentatge basat en projectes són dos canvis que poden ajudar a transformar el sentit que els nostres alumnes atorguen a la seva educació. Són dos reptes majúsculs, i m’interessen, els considero els meus reptes.