No conec a Joe Bower, no ens hem vist mai i si ens veiéssim segurament no sabria què dir-li, però res d’això va ser necessari per connectar amb ell d’una manera íntima i personal. Fa dies em vaig assabentar de la seva mort a l’edat de 37 anys.

Sentir tant proper a un company a l’altra banda del globus connecta d’una manera que només la distància pot explicar, i que només la força de les idees que ens connecten pot sostenir.

L’últim tuit de Joe Bower.

Avui he rebut aquest missatge d’un alumne com a part essencial de la seva avaluació quadrimestral. En llegir-lo he pensat en Joe i m’ha semblat que aquestes línies eren un petit homenatge a un professor excel·lent.

He aprés a treballar en equip i ser una mica més responsable. Al principi sempre estava demanant ajuda al Sergi pero mica en mica m’he anat fent més responsable. He aprés sobre les adresses del teclat i n’he fet un tutorial, també he fet una sessió de dia. Jo crec que em mereixo un 5, no més, jo tinc capacitats per treure millor nota, pero no m’he esforçat lo suficient, tampoc em mereixo menys, perquè un tutoriaal costa de fer i amb això ssii que m’he esforçat molt.

Gràcies Joe.