Aprendre profundament requereix inel·ludiblement afrontar situacions complexes a les que no podem donar resposta sense conjugar sabers, habilitats i valors. Cosa que no és una opinió, ni un posicionament polític, sinó pedagogia i recerca educativa. Sense fatalismes, postmodernisme educatiu, ni posicionaments de bons i dolents, l’esquema de l’educació tradicional (parcel·lada i centrada en el coneixement) trenca l’aprenentatge en trossos tan petits que obstaculitza un aprenentatge profund amb sentit i significat per a qui aprèn, i en definitiva, no contribueix amb prou decisió a que els nois i noies esdevinguin persones competents.

Tens dues opcions, trencar el problema en trossos tan petits com sigui necessari o deixar que ho intentin.

Mark Aguirre, professor a High Tech High

I aquesta és l’única cosa que importa, que les persones aprenguin tant com sigui possible, i que l’aprenentatge sigui coherent amb el consens sobre què vol dir aprendre.

En aquest context, el treball per projectes és, tan sols, una estratègia formidable per crear escenaris on aquest aprenentatge sigui possible. Així doncs, el missatge és l’aprenentatge profund, i el treball per projectes és el un mitjà.

És important fer aquesta distinció perquè correm el risc de convertir el mitjà en moda i, de retruc, cremar el missatge.