De nou, em despedeixo d’un projecte, la Cursa espacial. Un projecte que ha estat també el d’altres companys i companyes: el Ferran Roig, la Gemma Ballarà, el Miguel Micó, l’Olivia Cano, el Pere Royo, el Salva Chiva i el Vicent Sancho. I que sembla que seguirà el seu propi camí a Les Vinyes de la mà d’altres companys i companyes.

I potser emprendrà altres camins de la mà de qui ho vulgui, per això prenc la iniciativa de publicar aquí alguns dels materials que em semblen més rellevants. Alguns els hem dissenyat l’equip docent des de zero, però per suposat, també hem copiat i/o adaptat altres de bon companys, com d’en Jordi Domènech o la Clàudia Cullell per exemple, i altres estan fortament inspirats per les escoles High Tech High (recomano molt moltíssim el llibre Hands and Minds A Guide to Project-Based Learning For Teachers By Teachers).

Comparteixo força materials del projecte, no pretenc explicar-lo exhaustivament, però sí posar context a algunes parts.

L’estratègia per aconseguir-ho és proposar als nois i noies que dissenyin i construeixin un simulador de satèl·lit espacial que doni resposta a certs requeriments: llançat des d’una alçada de 50-60 metres, ha de volar, ha de demostrar que la caiguda valida la llei de caiguda de cossos, ha de sensar pressió, temperatura, alçada, i … més detalls a l’apartat “Descripció de la missió” al Document d’Inici de Projecte. Aquest repte implica documentar, argumentar i comunicar els resultats, concretament a través d’una mena d’informe científic, un procés tan complex com real que requereix d’uns criteris de realització per orientar i sostenir el procés de redacció.

Promovem la profunditat i la qualitat d’aquests informes facilitant un procés de crítica i revisió. Concretament, una primera entrega dels informes que revisem l’equip docent, seguida d’una segona entrega revisada per un comitè expert, format per persones que tenen vinculació amb la ciència, la tecnologia o la recerca i que han respost a una crida oberta. Intentem correspondre a la generositat d’aquestes meravelles de persones, que ens regalen temps i expertesa, agraint amb feina la seva exemplaritat, els tractem tan bé com podem, i facilitem la revisió amb unes orientacions específiques i els mateixos criteris de realització que han usat els equips de treball. La tercera entrega, i última, és la que es publica pretenia publicar en un llibre.

Una altra estratègia didàctica és cedir responsabilitat en la presa de decisions, i l’equip docent ens ocupem i preocupem per anticipar eines per donar resposta a aquesta necessitat. Com el Planificador (una versió “digital i multicolor” de la típica i mítica llista de tasques) que els grups utilitzen per compartir càrregues de feina, planificar a mig termini, recollir feedback, i a l’equip docent ens serveix per fer emergir dinàmiques de grup i donar feedback evitant interrompre el ritme de treball. També provoquem converses sobre les habilitats per conduir una investigació i treballar en equip, i sovint les fonamentem a partir d’una avaluació formal a partir d’uns ítems (faig preguntes? aporto idees? prenc decisions? escolto? consensuo? ajudo? soc eficient? persevero?…). En aquest cas, utilitzant CoRubrics, cada persona s’autoavalua respecte 12 ítems (línia vermella), els companys de grup el coavaluen respecte els mateixos ítems (línia blava) i tots els membres del grup avaluen al grup com a equip de treball (línia groga).

També donem espai a la reflexió sobre què, com i perquè estem aprenent. De manera informal i quotidiana (cultura), però també formalment i com a part estructural del procés d’avaluació del propi projecte. En concret, a partir de bastiques com aquesta.

Em despedeixo d’aquest projecte amb estima i gratitud. L’estima i la gratitud que sentim quan hem après. I m’agrada molt tancar aquest post amb l’homenatge audiovisual que l’equip docent vam preparar pels nostres estimats alumnes.