El Cristòfol és autoexigent però li costa comunicar-se de manera efectiva perquè sovint tradueix la seva autoexigència en exigència i falta d’empatia cap als companys. La Dolores prefereix escoltar abans de parlar, és participativa tot i que no sol prendre la iniciativa, sempre pendent de la feina però sovint veu l’ampolla mig buida, cosa que li provoca angoixa i, en conseqüència, baix rendiment. La Margarida es fixa molt en la manera de fer dels companys i fa servir aquesta informació per adaptar-se a les necessitats del grup, es preocupa per generar un ambient amable i quan sorgeixen conflictes se centra en les solucions. Tanmateix, pensa que actuar així és “portar-se bé” i no ho identifica com a altes capacitats de treball. Aquests personatges inventats, però basats en aprenents reals, exemplifiquen la necessitat que tenim les persones d’aprendre a aprendre, és a dir, de ser capaces d’aprendre de manera autònoma. Però… aquestes capacitats es poden aprendre? Són rellevants aquests aprenentatges? És l’escola el lloc on fer-ho? La resposta a les tres preguntes és un SÍ ben rotund. Aquest article vol donar una mica de context a aquesta “cara oculta” de l’aprenentatge i, sobretot, compartir eines i estratègies utilitzades en el projecte Kit Catapulta per acompanyar, avaluar i potenciar aquests aprenentatges.

Aquest conjunt d’habilitats interpersonals, socials i professionals, que tenen a veure amb la capacitat de resoldre problemes, de regular les emocions, d’actuar amb responsabilitat, autonomia i iniciativa, de treballar amb altres, de pensar crítica i creativament, de reflexionar sobre el propi aprenentatge… s’anomenen competències transversals, i són l’elefant a l’habitació de l’educació. Hi ha un acord generalitzat sobre la seva importància, formen part de tots els darrers marcs curriculars i normatius, però a les escoles les promovem tímidament.

En aquest article volem compartir algunes estratègies concretes que hem fet servir en el projecte Kit Catapulta per fer visible l’elefant, és a dir, volem compartir de quina manera hem procurat generar la necessitat d’aprendre competències transversals, així com acompanyar i facilitar el seu aprenentatge.

El treball per projectes

La primera estratègia clau per generar aquesta necessitat d’aprenentatge és el propi treball per projectes. Vertebrar el procés de treball a partir de la resolució d’un repte complex o de la creació d’un producte o d’un servei, genera la necessitat de treballar amb altres, de conduir processos d’investigació o creació sostingudes en el temps, d’organitzar i planificar la feina, de prendre decisions rellevants, de cedir autonomia i responsabilitats, de rebre i donar feedback, múltiples oportunitats de comunicar-se de manera efectiva, de reflexionar sobre les decisions que prenem, així com també sobre què i com estem aprenent.

En el nostre projecte, són dues les creacions que han vertebrat el procés de treball, en la primera fase el repte ha estat dissenyar i construir d’una catapulta capaç de disparar amb precisió. En la segona fase del projecte, tot el grup classe ha actuat com un únic equip de treball per tal de preparar un taller per aprendre ciència a través de les catapultes. Aquest taller ha estat un encàrrec de l’eXplorium, un associació dedicada a fomentar l’aprenentatge la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a través de l’experimentació.

Compartir què pretenem aprendre i incloure explícitament competències transversals

Si volem capacitar a les persones per autoliderar i reflexionar sobre el seu aprenentatge, un element imprescindible és fer visible què pretenem aprendre. Alhora, cal fer explícit que pretenem aprendre competències transversals. En aquest projecte hem volgut generar múltiples oportunitats per aprendre sis grans objectius d’aprenentatge: (1) fer servir eines i raonament matemàtic per resoldre problemes, (2) fer servir entorns de modelat 3D i eines de taller, (3) conduir un procés d’indagació científica, (4) cooperar, (5) comunicar-se de manera efectiva i (6) aprendre a aprendre. Fer explícits els objectius, que no són inamovibles, orienta la nostra acció educativa, i alhora situa els nois i noies, comprenen que s’espera d’ells i facilita l’aprenentatge.

Prototipar per fer emergir la necessitat d’aprendre

Vam iniciar el projecte prototipant el repte central del projecte: en petits grups, i només en 60 minuts, han de construir una catapulta que dispari exactament a 2 metres de distància. En acabar el repte analitzem quines fases de treball han seguit, quines variables de construcció cal controlar i quines habilitats de treball en equip són importants per assolir el repte. L’anàlisi del prototipatge fa emergir la necessitat d’aprendre, i en particular, posa de manifest la importància de les competències transversals.

Compartir amb l’alumnat la planificació del projecte

Si volem capacitar a les persones per treballar de manera autònoma, per sostenir un procés de treball a mig termini i per prendre decisions corresponsabilitzant-se dels resultats, és necessari que tinguin informació privilegiada. Disposar del calendari de planificació del projecte i decidir plegats els ajustos necessaris, els facilita conèixer de manera anticipada les dates i fites importants, i augmenta l’autoexigència per complir-les. També dotar-los d’un full planificador on a l’inici de cada sessió hagin de prioritzar i assignar les tasques a fer i qui en serà el responsable alhora que fer-ne el seguiment del seu estat, els trasllada inevitablement la necessitat d’organitzar-se i reflexionar com a equip i mai posar-se a la feina de manera improvisada.

Compartir periòdicament l’estat de la situació, èxits i dificultats

Si volem generar aprenentatge entre iguals, sentiment de grup i de repte comú, és vital tenir-nos confiança, escoltar-nos i conèixer en quina situació estem cada equip. Fer mini reunions de tota l’aula, en cercle i periòdicament, els fa adonar que les dificultats són comunes i que alguns ja les han superat. Es comparteix informació, es generen aliances per resoldre entrebancs i es teixeixen ajudes sense complexes. Alhora és una eina on aflora sense explicitar-se una autoavaluació del grau d’assoliment en què es troba cadascú que els esperona a augmentar l’esforç per seguir avançant.

Autoavaluar i coavaluar la responsabilitat, l’autonomia i capacitat de treballar amb altres

Si volem que els nois i noies siguin capaços de reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupin una mentalitat de creixement, autoavaluar el teu aprenentatge, així com rebre l’opinió dels que t’envolten, és una estratègia molt efectiva.

En el projecte Kit Catapulta, de manera formal i informal, ens hem preguntat en quina mesura hem sigut capaços de treballar de manera responsable (treballar, estar connectat i perseverar), autònoma (preguntar, aportar idees i prendre decisions) i col·laborativa (escoltar, consensuar i conflictuar).

“M’ajudaria a treballar millor amb tu que quan et baralles amb els altres et costa molt donar la raó, quan creus que tens raó no veus res més i podem estar hores amb el mateix tema i perdem molt de temps que podem aprofitar per a unes altres coses, i com les dues som molt tossudes mai acabem i això m’agradaria que ho solucionéssim juntes perquè les dues tenim un caràcter molt similar. Entenc que no ho fas aposta ni per molestar, però ho podries millorar que quan et barallis respires i pensis que sí que tens raó o no. Jo quan tenim aquestes baralles de grup sento que perdem molt de temps en ximpleries.”

Quan una companya, que és alhora amiga, és capaç d’oferir-te aquest mirall, estem possibilitant l’aprenentatge d’una companya, i alhora estem aprenent a comunicar les nostres idees de manera efectiva.

En paral·lel, la persona a qui va dirigida, reflexiona:

“Sóc molt tossuda i com que vull tenir la raó i no crec que la gent es senti molt bé quan em passa això, el que he de fer per millorar això és no donar-li tanta importància a la discussió que estigui tenint amb el meu grup i no pensar que només tinc jo la raó, quan em discuteixo amb el meu grup em sento malament i hauria de tallar la discussió i no donar-li tanta importància.”

Setmanes més tard:

“…al comentari passat vaig dir que intentaria millorar no tenir tants problemes i discussions amb el grup. Perquè teníem molts conflictes a l’hora de treballar, prendre decisions i en diversos casos més. Això ens passava perquè teníem diferents opinions i les continuem tenint, però crec que hem millorat una mica. A les últimes sessions no hem discutit tant, crec que jo això ho vaig millorar gràcies a què el Guillem i la Rosa ens van fer parlar a tots junts i a mi em va servir de molt. Aquestes situacions tenint conflictes i això és que perdem el temps i no serveix de res, tampoc és que em senti fatal, però sí que preferiría mil cops no tenir-les, suposo que els altres poden arribar a sentir el mateix que jo, però no ho sé.”

Exhibir la feina públicament

Si volem que els nois i noies pugin donar més sentit i profunditat al seu aprenentatge, augmentar de retruc la motivació, generar una comunitat educativa centrada en l’aprenentatge, capacitar-los per comunicar les nostres idees de múltiples maneres… si volem tot això, exhibir els projectes públicament davant d’una audiència autèntica és una estratègia formidable. Mostrar la feina és una manera d’avaluar-la, de compartir-la i de celebrar-la, i que alhora comporta posar en joc competències transversals.

Reflexionar sobre el propi aprenentatge

Si volem que les persones puguin aprendre a aprendre, si volem capacitar-los per aprendre de manera autònoma, cal donar temps a la reflexió, és a dir, cal fer explícit que qüestionar què estem aprenent, valorar en quina mesura estem aprenent, o detectar de quines maneres podem potenciar el nostre aprenentatge són responsablitats que li corresponen a l’aprenent. És important adonar-nos que aquesta responsabilitat sovint se li atribuien exclusivament al docent.

Durant el projecte, de manera contínua, des del principi fins al final, hem donat temps perquè cada estudiants elabori una reflexió sobre el seu aprenentatge. He après els objectius d’aprenentatge d’aquest projecte? Com puc argumentar que ho he après? Quins són els meus punts forts? Què em queda per aprendre? Com podria fer-ho millor? Són preguntes que els nois i noies s’han fet de manera recurrent durant el projecte. Quan veniu a les exhibicions i tot d’una —amb el seu llenguatge, amb seva capacitat de donar sentit i d’aprofundir— saben explicar el sentit del que estan fet no és per casualitat, són capaços de fer-ho perquè han après a fer-ho. Dit d’una altra manera, aprendre a aprendre forma part de la nostra definició de qualitat (del nostre “nivell”).

Aquestes són algunes de les estratègies que hem fet servir (la meva companya Rosa M i jo) en el projecte Kit Catapulta per possibilitar, potenciar i acompanyar l’aprenentatge de competències transversals. Com dèiem a l’inici, són l’elefant a l’habitació de l’educació. Hi ha un acord generalitzat sobre la seva importància, formen part de tots els darrers marcs curriculars i normatius, i personalment, cada cop estic més convençut de que siguin el cor d’un centre educatiu, però ara mateix, a les escoles les promovem tímidament.