“Quan un estudiant acaba l’escola i passa a ser un adult, serà jutjat no per la seva habilitat fent un examen, sinó per la qualitat de la seva feina i la seva personalitat”

Ron Berger

En Ron Berger, conegut per la “papallona d’Austin”, és el creador de la regla de feedback efectiu que és marca de la casa a Les Vinyes i, més enllà d’això, és un referent educatiu a nivell internacional. El passat mes d’octubre va visitar Catalunya i vam tenir el gust de poder formar-nos al seu costat durant tres dies, tot i que a Les Vinyes ja fa temps que aprenem d’ell, i que inspira el nostre projecte educatiu. Els beneficis i la necessitat de prioritzar la qualitat i la profunditat, saber donar i rebre feedback efectiu i la potència de la reflexió, són tres aprenentatges que no haurien estat possibles sense la feina de Ron Berger i EL Education. Durant la formació vam aprofitar per fer-li una petita entrevista amb la intenció de fer arribar la seva experiència i perspectiva global a les nostres estimades famílies.

Pensant en les nostres famílies, per què és rellevant que els seus fills i filles tinguin l’oportunitat d’experimentar això que tu anomenes “beautiful work”?

És difícil de traduir “beatiful work” al català, literalment significa “bonic”, però tal com el fem servir nosaltres també vol dir treball important, significatiu, brillant, amb propòsit i sentit… Hi ha diferents paraules en català que podrien descriure treball que importa en el món, treball que està realment ben fet. Penso que si és important pels estudiants i les famílies és perquè, tots nosaltres, quan ens fem grans i iniciem la nostra vida després de l’escola, som jutjats per dues coses. Una és la qualitat del nostre caràcter, per la nostra personalitat, quin tipus d’ésser humà som. Som bones persones? Som persones confiables? Tenim coratge i compassió? I l’altra és la qualitat del nostre treball. Som capaços de fer un treball de qualitat? És molt important que els estudiants sentin que importa fer treball de qualitat, ben fet, “beautiful”. I fent aquest treball públic, es dona als estudiants una motivació per preocupar-se per la qualitat del que fan, no es tracta de ser obedient, sinó de sentir orgull davant de persones que estimen i admiren, les seves famílies, la comunitat, els amics… i nosaltres ja fem això quan els estudiants fan esport, quan juguen a futbol, toquen un instrument, quan ballen… el seu treball és públic i es preocupen de fer-ho bé, perquè volen complaure la seva família, els seus amics, i la comunitat al seu voltant. Es tracta de la mateixa idea, les presentacions públiques et motiven per esforçar-te i sentir orgull, i porta el treball acadèmic al mateix escenari. Per aquest motiu, les exhibicions públiques i la documentació del treball que feu a Les Vinyes són molt potents i important per donar aquesta motivació als estudiants per mostrar la seva millor versió.

He vist molts programes d’aprenentatge basat en projectes a tot el món, i molt poques vegades he vist treballs que m’impressionin tant com els que he vist a la vostra escola.

Durant aquests dies de formació, hem tingut oportunitat de compartir què fem a l’Institut Escola Les Vinyes i l’Institut Angeleta Ferrer de Barcelona, dues escoles “germanes”, i de vegades, degut a que els nostres projectes educatius són singulars, de vegades algunes famílies els costa comprendre plenament el sentit del que fem. De nou, pensant en les nostres famílies, quin feedback honest, amable i concret ens podries donar?

Viatjo per tota Amèrica i per tot el món observant escoles que estan experimentant noves maneres d’ensenyar i fent aprenentatge basat en projectes. Sempre és difícil, sol fer respecte a les famílies i també als mestres perquè és diferent. I crec que tot el que no és convencional és una mica difícil i pot ser angoixar al principi, però crec que tots hem de recordar que quan nosaltres érem joves i anàvem a l’escola, no tot el que passava a l’escola era profund, significatiu o genial per a nosaltres. Les nostres experiències escolars de joves no van ser perfectes, i podem millorar-les. Penso que quan la vostra comunitat veu la qualitat del treball que està fent la vostra escola, crec es pot comprendre el que feu. El que pugui dir sobre per què és rellevant no crec que tingui gaire importància, però quan m’heu ensenyat el programa de mà dels projectes que fan els vostres estudiants, i els exemples llibres i textos escrits pels vostres estudiants, no em puc imaginar un membre de la vostra comunitat que veient aquest treball i no quedi impressionat i admirat. La qualitat d’aquest treball no és habitual, i és poderosa, i pot canviar la percepció dels estudiants sobre el que poden fer al món. Per tant, crec que puc parlar de la importància d’això, però el treball que els estudiants de la vostra escola estan fent és molt més potent que qualsevol cosa que pugui dir. M’agradaria dir-vos que he vist molts programes d’aprenentatge basat en projectes a tot el món, i molt poques vegades he vist treballs que m’impressionessin tant com els que he vist a la vostra escola. Estic una mica trist per no poder estar més temps aquí a Catalunya i visitar la vostra escola durant aquest viatge.

Ostres, ens impressionen i ens emociones les teves paraules. Seguim la teva feina des de fa temps i significa molt per nosaltres el que ens dius. Finalment, volíem parlar una mica del moviment reaccionari que sembla que està agafant força en molts llocs. Es parla de tornar a un sistema d’escola més tradicional, amb més disciplina, més instrucció directa. És també una tendència als Estats Units? Quina és la teva opinió global sobre aquest tema?

L’educació està canviant a tot el món, i el canvi sempre és difícil. El canvi és difícil per a tothom. I crec que en cada comunitat, en cada país, sempre està present aquesta pregunta: “No podem tornar enrere? No podem tornar a com eren les coses?” Perquè el canvi fa una mica de por, és diferent. I crec que tendim a oblidar com eren les coses. No eren tan fantàstiques com recordem. Avui, la gent està millor educada que mai, hi ha més justícia que mai, i hi ha menys sofriment que mai al món. No hi havia “bons vells temps” com pensem. Tenim alguns bons records de les escoles de la nostra joventut, però si som honestos amb nosaltres mateixos, no tot era perfecte. Molts de nosaltres no utilitzàvem bé el nostre temps a l’escola, no ens importava profundament el que apreníem, ni tan sols enteníem per què apreníem el que estàvem aprenent la major part del temps. Per tant, és important reconèixer que no hi havia un “temps passat” al qual tornar. Estem treballant per millorar el que fem, i en lloc de jutjar les noves idees, crec que si ens fixem en els estudiants, si el treball que fan és de qualitat, si estan aprenent i pensant, no hauríem de preocupar-nos per la forma o l’estructura. Hem de preocupar-nos perquè els estudiants estan adquirint les competències que necessiten per a la vida, i que el seu aprenentatge sigui de qualitat. Si això està passant, aleshores hem de seguir endavant i acceptar-ho. No hem de tornar al passat. Hem de mirar cap al futur, assegurar-nos que els estudiants estan fent un bon treball, que estan aprenent i que el seu treball és de qualitat. Això és el que importa, on hauríem de posar el focus. I no hauríem de preocupar-nos per l’estratègia que fem servir si els estudiants estan aconseguint això. Tot i que les estructures poden canviar, el que ha de quedar clar és que els estudiants estan aprenent i senten passió pel que fan. Si aquest és el cas, aleshores aquest és el camí que hem de seguir. Quan la gent parla de “bons vells temps”, cal preguntar-se: Realment van ser tan bons per a tu? Et va agradar l’escola? Molts de nosaltres, en realitat, no va tenir una gran experiència escolar, és curiós quan la gent sent nostàlgia d’una escola que va avorrir.

Quan la gent parla de “bons vells temps”, cal preguntar-se: Realment van ser tan bons per a tu? Et va agradar l’escola? Molts de nosaltres, en realitat, no va tenir una gran experiència escolar, és curiós quan la gent sent nostàlgia d’una escola que va avorrir.

Moltes persones pensen que una funció de l’escola és “seleccionar” qui és competent i qui no, i de vegades, qui pensa això sovint són les persones que van ser seleccionades.

Bon punt! Estàs dient que moltes persones (professors, persones de negocis, polítics…) estan en aquesta categoria i diuen “el sistema va funcionar per mi, a mi em va bé, perquè hauríem de canviar?, perquè no tornem a com eren les coses en el passat?”. Primer, és important recordar que el sistema no va funcionar per tothom, i quan més tires enrere en el temps, per més persones el sistema no va funcionar, i necessitem que tothom aprengui. Alhora, quan pensem en la nostra pròpia experiència escolar, hem de reconèixer que molts de nosaltres vam tenir èxit malgrat el sistema educatiu. Molts de nosaltres vam tenir el suport de les nostres famílies, teníem llibres a casa i un ambient que ens va ajudar. Però molts altres alumnes, que no tenien aquest suport, no haurien tingut èxit en el model antic. Això ens ha de fer pensar en com millorar l’escola per a tots els estudiants, perquè si els estudiants aprenen bé, tota la societat millora. I aquest és un dels punts més importants: si els estudiants estan aprenent, senten passió pel que fan, i estan fent feina de qualitat, hem de seguir aquest camí. El canvi pot ser difícil, però és necessari.

Bibliografia

• A culture of quality
• Leaders of Their Own Learning: Transforming Schools Through Student-Engaged Assessment
• An Ethic of Excellence: Building a Culture of Craftsmanship with Students

Entrevista realitzada per Caterina Riba i Sergi del Moral. Forma part del programa de mà de l’exhibició pública dels projectes de secundària del 1r trimestre del curs 2024-25: https://es.slideshare.net/slideshow/exhibicio-publica-programa-de-ma-2425-1t-pdf/273795688