si els dubtes i les discussions no són qüestionament sinó espurna.
quan ens dota eines per afrontar els reptes de la vida.
i no es mesura fent exàmens.
si l’aprenent percep aquesta importància.
quan l’error és tenir por d’equivocar-se.
si traiem del centre els continguts i posem capacitar a les persones per aprendre.
encara que de vegades no sigui plaent.
quan qui pretén ensenyar es preocupa de generar necessitat d’aprendre.
i no pots fer-ho sense altres persones.
quan prioritzem aprenentatge per davant de resultats.
i no consisteix a passar exàmens.
i al teu costat encara més.
individualment, però sobretot col·lectiva.
més encara amb els temps que corren.
si el currículum està a prop de la realitat.
quan ens adaptem a les capacitats, necessitats i interessos de qui aprèn.
si la reflexió sobre l’aprenentatge és cultura.
quan tenim espai per equivocar-nos i per tornar-ho a intentar.
si no ridiculitzem l’aprenentatge reduint-lo a l’etern bucle teoria-problema-examen.
quan ens sentim escoltats.
si l’avaluació està al servei de l’aprenentatge.
quan tenim l’oportunitat de crear bellesa.
i és urgent de deixem d’ensenyar al nostre gos a parlar.
quan prioritzem la profunditat i la qualitat per davant de la quantitat i la superficialitat.
si acompanyem la relació entre els iguals.
quan mestres i professors són models aprenents.
i si et dediques a ensenyar encara més.
quan importa a la gent que estimes.