Vull demanar la teva ajuda, però només en el cas de que quan acabis de llegir aquestes línies creguis que tu també en surts guanyant.
Si us plau, mira aquest vídeo atentament, són divuit segons.
Un dipòsit s’omple leeeeeeeeeentament d’aigua. Quina és la primera pregunta que et ve a la ment? Possiblement: quant trigarà en omplir-se? O potser una altra d’equivalent. Acabem preguntar-nos quelcom, hem viscut una pregunta, l’hem sentida, o el que és el mateix, volem saber la resposta. Sense més informació, què podem respondre? Quant trigarà en omplir-se? Aquí acaba el primer acte.
Divuit segons poden ser suficients per tocar l’os de la curiositat (matemàtica).
Tenim una primera estimació, grollera i personal. Tu tens la teva, jo tinc la meva, cada alumne/a la seva. Ara bé… quina informació cal per respondre la pregunta? Fer-nos aquesta pregunta és tan necessari com important, als problemes reals (no típicament escolars) no la podem obviar, no podem solucionar un problema sense preguntar-nos què ens cal per resoldre’l. En canvi, a l’aula de matemàtiques no solem aprofitar aquesta picada d’ullet a la personalització. Quina informació i quines eines necessitaràs? En què et puc ajudar? Aquí comença el segon acte, en el que els alumnes han de disposar d’informació sobre el dipòsit d’aigua, com el volum, la pressió o vocabulari específic, i eines, com per exemple el professor, per ajudar-los a comprendre i resoldre el problema. És important no anticipar aquesta part abans de que els alumnes es facin algun tipus de pregunta
Finalment, al tercer acte, després de tota aquesta feina, hem arribat a una resposta, tenim la nostra resposta, el dipòsit trigarà 8 minuts i 1 segon en omplir-se. I volem saber si hem resolt el problema. És correcta la nostra resposta? Funcionen les matemàtiques en el món real?
Ens hem preguntat, hem investigat, hem conjecturat, hem calculat i hem predit. Després de tota aquesta feina, veure aquest vídeo pot provocar molta emoció. Segurament més gratificant i edificant que mirar el solucionari a les pàgines finals del llibre de text.
Fins aquí el relat de com es podria desenvolupar una activitat matemàtica en 3 actes (three-act maths tasks), construït a partir d’una conversa amb el mateix Dan Meyer al #nctm2103, autor de la idea original. Un tipus d’activitats que busquen generar preguntes a partir d’un estímul visual i s’estructuren en tres actes per tal de crear un ambient atractiu per a la resolució de problemes.
A continuació una petició d’ajuda i col·laboració.
Fa temps que segueixo a en Dan Meyer, m’encanta el que fa i el que diu. Les activitats matemàtiques en 3 actes són probablement el seu projecte més conegut, em sembla que promouen una matemàtica participativa, fresca, jove, aplicada i somrient. Estic segur que aquest interès és compartit per més ensenyants, som moltes persones fent-nos preguntes similars, sovint havent de respondre solitàriament. Aquestes línies són una crida a l’acció a tothom qui s’hi senti atret.
Per què…
Hem endegat una iniciativa per adaptar-traduir
algunestotes les activitats en tres actes d’en Dan Meyer, compartir-les seguint les mateixes llicències CC dels originals i intentar crear converses disteses, fresques, de tu a tu, al voltant de la seva posada en pràctica.
I ens cal ajuda, en diferents intensitats. Quatre maneres superposables de col·laborar:
- Difon. Quantes més persones coneguin els materials més es faran servir i més intercanvis d’impressions es podran generar. Parla’n als teus col·legues, als teus companys/es de departament, al teu bloc, a les xarxes socials… Ajuda’ns a fer córrer la veu!
- Utilitza. Ets lliure de copiar, adaptar i utilitzar el que et convingui d’acord a la llicència CC de cada activitat.
- Comenta. La teva opinió és un bé molt preuat, anima’t a compartir-la a través dels comentaris!
- Tradueix. Aquesta ajuda implica més compromís. Interessats enviu-me un correu a smoral3 at xtec.cat.
Hem creat un espai on ja s’hi poden trobar quatre activitats llestes per fer servir, així com informació general sobre les activitats en tres actes. S’aniran incorporant noves activitats a mesura que estiguin acabades.
11 comentaris
Iniciativa magnífica, farem el que podrem per donar-lo sortida.
Per part meva, hi posaré la mirada pedagògica, que la matemàtica és més miop.
Una primera observació sobre la curiositat que despertem. Com deia Cousinet, la curiositat es satisfà tot d’una i acaba prest, mentre que l’interès és profund i necessita temps. Tinc alguns dubtes sobre la capacitat que té la curiositat de ser motor dels tres actes. Em temo que, en entrar en el segon acte, l’espurna no farà un foc prou intens per prendre tota la foguera.
Suggereixo, doncs, que en els altres dos “actes” hi hagi una crida a l’interès per garantir la inèrcia que el procés reclama per tal de que l’alumne – i no la demanda escolar – sigui capaç d’arribar al final.
Tenim feina, doncs.
Una abraçada!
Boris
Hola Boris,
Celebro que t’agradi.
Trobo molt interessant el teu comentari. Estic d’acord en que el desitjable és que el foc sigui prou intens per encendre tota la foguera. És precisament en aquest sentit que les “activitats matemàtiques en 3 actes” em semblen magnífiques. Parteixen d’un estímul visual atractiu i la seva estructura en tres actes pot ajudar a mantenir l’interès. Aquestes dues característiques per si soles no volen dir res, cal dotar-les d’ànima. L’atractiu de l’estímul visual inicial depèn de molts factors, ja sabem que no hi ha res que funcioni sempre i per a tots els públics. I pel que fa als tres actes, el seu èxit crec que depèn fortament d’una subtil gestió, mirant de no anticipar informació, deixant temps per conjecturar, parlar, contrastar, errar…
Els 3 actes són una idea original d’en Dan Meyer, però la traducció-adaptació és cosa meva. Ho dic per què potser és la traducció el que pot donar a confusió. En Dan no fa servir la paraula “curiositat”, ni tampoc “interès”, sinó “perplexity”, i no sé ben bé com s’hauria de traduir. Perplexitat no m’agrada menys que “curiositat”. Qualsevol idea és benvinguda, :).
Confusions de traducció a banda, trobo que el matís és important.
Gràcies per teu comentari,
Sergi