Extracte d’un petit document que he preparat amb instruccions d’inici de curs.
A l’aula de matemàtiques:
- Està prohibit no fer preguntes. Teniu el dret i el deure de preguntar allò que no s’entengui o que sigui necessari aclarir.
- Les crítiques constructives són sempre ben rebudes, en totes direccions. No és important trobar culpables sinó trobar solucions.
- És important tenir clar que l’error és allò que succeeix abans d’aprendre, per aquest motiu equivocar-se sempre serà motiu d’alegria, mai ha de servir per provocar desconfiança, inseguretat o menyspreu.
- És imprescindible respectar els companys i les companyes, i afavorir que a l’aula gaudim d’un bon ambient de treball.
Potser és una mica massa edulcorat… però m’ha sortit de l’ànima.
17/09/13. Comentari destacat de @franksabate:
L’error és el motor de l’aprenentatge deia en Papert. No és un simple ‘dels errors se n’aprèn’. Gràcies pel post.
14 comentaris
L’ERROR és no ERRAR. Aquesta definició forma part del meu “discurs” del primer dia de curs. Et sona?
I tant que em sona ;). Ahir vaig consensuar les “normes” amb els meus quatre grups, va funcionar força bé, crec que els van agradar. Ara toca el més difícil, actuar en conseqüència, saber crear un clima d’aula que afavoreixi les preguntes, saber veure sempre la part positiva de les errades…
Quines altres idees formen part del teu “discurs” del primer dia de curs?
De fet, sóc de poques normes. Aquesta és el pilar fonamental del meu discurs. L’ERROR és no ERRAR introdueix el “concepte / manera de fer” de les classes (o almenys és el que intento) que és la participació a classe.
– LES CLASSES NO LES FAIG JO… LES FEU VOSALTRES.
És imprescindible que l’alumne sigui capaç de participar a classe sense tenir la por del “ridicul” o “la burla del company”. De fet, els explico que grans matemàtics han passat a la història havent fet grans “cagades” i… per tant, ells també tenen dret a ERRAR.
En aquest moment parlo d’una propietat que m’agrada molt del triangle de Tartaglia:
1 = 11^0
11 = 11^1
121 = 11^2
1331 = 11^3
14641 = 11^4
Però… “ailàs”… en el següent nivell la “regla” no funciona!
Mai existeix el NO a les meves classes (ni meu ni dels meus alumnes)… sempre ha d’existir un PER QUÈ?
A partir d’aquí, parlo del RESPECTE (imprescindible a les meves classes i a la resta de matèries).
Ja vindran els dies de parlar d’altres coses. Les normes les aniré introduint de mica en mica.
pd: Si tot va bé, demà t’explico el meu inici de curs al meu bloc (ja et passaré l’adreça).
Hola Jordi,
Fa molt bona pinta el que dius, té sentit per mi.
Alhora, estic d’acord en que les normes són paper mullat, és la pràctica diària el que les configura i les modela.
Desitjós de conèixer el teu bloc! 🙂
Sergi