És evident que assistir a cursos de formació  té un pes important en la configuració de la meva identitat docent. Altra cosa és transferir el que aprenc a l’aula, sovint hi ha una desconnexió entre el coneixement i l’experiència (entesa com la pràctica d’aula). Aquest fet em genera certa frustració-perplexitat després de cada curs, una sensació d’ineficiència o d’estacament.

Per aquest motiu m’he inscrit a un curs de formació d’estiu diferent, d’autoformació per ser més precís, gratuït, amb un bon balanç telemàtic/presencial, adaptat a les meves necessitats i a les dels meus alumnes, d’horari i duració flexibles, i el més important, reconegut oficiosament pels meus alumnes. En què consisteix?

He demanat a tots els alumnes què pensen de les meves classes de Matemàtiques. Els he fet 30 preguntes valorant la seva participació, la meva intervenció, la metodologia i l’avaluació, què els ha interessat més/menys, quins aspectes caldria ampliar/eliminar… Els he dit que no es tracta d’una activitat avaluable (tot i que ja procuro desvincular motivació i avaluació sempre que puc), que no tenen perquè respondre si no volen, però que m’interessa saber què opinen, que el seu parer em pot ajudar a fer millor la meva feina i, potser, a millorar les seves classes. El curs de formació d’estiu consistirà en analitzar les respostes, classificar i agrupar idees, i intentar lligar-ho amb la meva pràctica i les meves sensacions durant el curs. No és una informació neutral, òbviament, els poso entre l’espasa i la paret, però existeix tal cosa? Mentre el biaix informatiu no sigui tendenciós, només cal llegir la premsa aquests dies i fer un brindis per Felip VI. Pel que he pogut veure el feedback dels meus alumnes té un biaix positiu, però pitjor seria no saber res del que pensen, o que el biaix fos negatiu, :(.

Inauguraré la autoformació dedicant la primera sessió, i potser última (durada flexible), a intentar classificar quins són els factors que segons el parer dels meus alumnes fan que estiguin més motivats.